8 març 2014

vict22a28iacp-page-0

 

Ni indignes ni heroïnes

Ara que s’apropa un altre any el 8 de març toca de fer balanç i, malauradament, no només no hem avançat sinó que, sobretot en el nostre entorn més proper, bufen vents gèlids d’involució en un procés generalitzat de conculcació de drets que ens volen retornar als temps més foscos de la dictadura franquista.

I ara més que mai hem de fer sentir la nostra veu forta i contundent contra aquest masclista i miserable intent de fer-nos callar.

No som indignes per voler eradicar la violència masclista.

No som indignes per voler que la nostra feina tingui la consideració que es mereix i que a mateix treball mateix salari.

No som indignes per voler un lloc de treball que ens permeti de tenir un sou que ens faci independents econòmicament.

No som indignes per voler tenir la capacitat de decidir sobre el nostre cos…

Som més del 51% de la població i les enquestes demostren que més del 51% dels vots que es dipositen electoralment són de dones (enquesta del CIS); som, doncs, més de la meitat de tot el conjunt de la societat tant en nombre global com en percentatge de participació i tenim tot el dret del món a decidir què volem i com ho volem. I no volem cap mena de marxa enrere en tot allò que tant ha costat d’aconseguir i, òbviament, aquí també hi entra quan i com volem tenir fills

Però ho volem amb tota la normalitat, sense entrebancs, no volem haver de ser heroïnes per defensar la pau i per estar en contra de qualsevol violència, de qualsevol injustícia, de qualsevol discriminació…

I no volem haver de ser heroïnes per no haver d’assumir amb resignació l’immoral robatori que s’amaga sota l’eufemisme de “crisi econòmica”, ni tampoc la pèrdua, ara també, de tots els altres drets vinculats a la llibertat de les persones, contra els quals s’atenta ara mateix des de la impunitat d’una majoria absoluta que actua com un antic règim autoritari i patriarcal.

Les successives reformes laborals, desnonaments, lleis com la de “seguretat ciutadana”, l’augment insòlit de taxes per evitar l’accés de la majoria de la gent a la justícia, el desmantellament de la sanitat i de l’educació públicas, la reducció salvatge de les ajudes assistencials que fa impossible un entorn social d’equitat i solidari, l’entrada en escena d’una llei contra la interrupció de l’embaràs que és una autèntica iniquitat que atempta directament contra les dones.

No volem haver de ser heroïnes per tornar a aconseguir que ens reconeguin com a adultes i lliures, senzillament ho som i cansa (i més en una teòrica democràcia) haver de reivindicar un fet tan evident i tan bàsic com la llibertat de tenir la nostra vida a les nostres mans.

L’agressió directa que representa el control que ens intenten imposar és violència masclista d’Estat, de l’estil més vell i més ranci, en una Europa que ens contempla amb astorament, amb pena i amb incredulitat. Ara, sense fronteres, qui tingui diners podrà escollir en quin país prefereix interrompre l’embaràs amb garanties (Portugal, França, Anglaterra, Italia,…) però…, pagant.

 

Per una llei de l’avortament lliure i gratuït

Davant l’avantprojecte de llei de “protección del concebido y derechos de la mujer embarazada”, altrament anomenada llei Gallardón, la IAC, que ha estat sempre una intersindical compromesa amb la lluita feminista i amb  les reivindicacions pels drets de les dones, com a part del conjunt d’organitzacions socials, sindicals i polítiques que s’hi oposen de forma col·lectiva, un cop més fa públic el seu rebuig de forma frontal i en veu alta contra aquest avantprojecte de llei que atenta directament contra les dones i contra la nostra capacitat de decidir, en relegant-nos i sotmetre’ns a altres poders.  A més suposa una fragant denigració legal i social ja que vol imposar una tutela psiquiàtrica, mèdica i legal sobre la nostra capacitat de decidir, en declarar obertament la nostra incapacitat.

Amb la llei actual, tot i que era molt millorable, s’havien reduït els avortaments i, per tant, la seva modificació obeeix a qüestions que res no tenen a veure amb nosaltres les dones ni amb els nostres problemes, tenen a veure amb models de control social i ideològic antagònics amb la igualtat i la llibertat.

Aquesta llei Gallardon culpabilitza les dones i s’emmarca en una ofensiva misògina institucional que persegueix el retorn al model de família patriarcal, basada en la submissió de les dones i el seu confinament en l’àmbit domèstic. La reforma laboral de 2012, la modificació de la reforma aprovada el mateix dia que es va presentar l’avantprojecte de llei de contrareforma de l’avortament; la reforma del sistema de pensions; les retallades pressupostàries a la Llei d’atenció a la dependència; la Llei Wert, que afavoreix la segregació per sexes a l’escola i suprimeix l’educació sexoafectiva del currículum escolar; les retallades i privatitzacions en educació i sanitat publiques, serveis socials, ajuts familiars, tenen com a objectiu expulsar les dones del mercat de treball ja que ens forcen a assumir en exclusiva el treball domèstic, reproductiu i de cura de a les persones sense cap reconeixement econòmic ni social, a més d’abocar-nos a la dependència econòmica i a la feminització de la pobresa.

Aquesta reforma afavoreix que les dones amb mitjans econòmics puguin avortar, pràcticament a qualsevol país de la UE; això sí pagant, evidentment, i aboca les que tenen menys recursos a fer-ho clandestinament i en condicions insegures, posant en risc la seva salut i la seva vida.

Volem l’accés a l’avortament lliure i gratuït, sense terminis ni supòsits, en la sanitat pública, com també a anticonceptius gratuïts, segurs i eficaços i exigim la inclusió de l’educació sexual i afectiva amb visió de gènere en tot el currículum escolar.

Secretaria de les dones IAC

 

Visca la igualtat i l’equitat!

 

NI UN PAS ENRERE!

Advertisements
%d bloggers like this: