Independència, sí! Però… per què?

“Qualsevol pot veure que en una
Catalunya sobirana els drets socials
avançarien”

Albert Sánchez Piñol

El govern de Convergència i Unió i els càrrecs que nomena, des del conseller de salut i el president d’un Patronat sota sospita, als gerents i directors que han rebut el seu vist i plau, són catalans, sí, sens dubte, però còmplices fins ara de les retallades i la privatització de serveis. Caldrà veure si, embolcallats ara amb la senyera, seràn capaços d’aixecar catifes de corrupció, demanar responsabilitats i construir, ara sí, institucions al servei del país i dels seus conciutadans i no tan sols de la seva butxaca, amb transparència i sense les febleses o les pors, quan no de la traiduria, dels que els precediren. Si no és per això, per a què l’independència?

L’autor de VICTUS, Barcelona 1714, Albert Sánchez Piñol, descriu, amb
abundant i precisa documentació històrica, els fets que han fet de l’11 de setembre la diada nacional de Catalunya. La història d’una derrota, com ens recorden sovint els vencedors, seguidors del borbó Felip V. Una derrota però deguda sobre tot a la feblesa, els dubtes o fins i tot la traidoria, en paraules de l’autor, d’unes classes dirigents que no van saber o no van voler estar a l’altura del que el seu poble defensava.

Oportunes reflexions avui,després d’una diada que ens aplegà sota un sol crit: independència! Sí. Un crit d’afirmació i d’esperança d’un país maltractat i d’una gent que hem vist retallats els nostres drets com a ciutadans i com a treballadors, també pels nostres dirigents, a l’estat espanyol i a Catalunya, per la dreta intransigent i imperialista dels hereus de Franco i pels animadors d’un país de sardana i barretina que exclou les classes populars, el seu treball i la seva dignitat.

Independència, sí, però per què? Des de la FTC hem defensat, sempre i aferrisadament el dret inalienable a l’autodeterminació dels pobles, la seva plena sobirania per triar qui, com i amb quines institucions i normes volen governar-se, i ho hem defensat des del convenciment que les llibertats d’un poble provenen de la plena llibertat de les persones, de la igualtat d’oportunitats i de drets i deures de cadascú dels que conformen la comunitat. Sense exclussions de cap mena. La independència, com la llibertat, es construeix cada dia, es lluita i es defensa, mai es demana amb un si us plau. No és per tant una qüestió negociable ni d’oportunitat electoralista. No és tampoc una disfressa puntual, per molt estelada que sigui, per tapar les vergonyes i amagar els compromisos amb qui provoca crisis per mantenir guanys i privilegis.

El President Mas ha estat molt hàbil. Ha sabut aprofitar l’onada d’un 11 de setembre històric que va desbordar les espectatives més optimistes. Ha fet seva l’estelada que brandavem el català emprenyat, el català indignat i el més conservador i romàntic, afectat també per una crisi que ha escombrat els drets més elementals… però no oblidem que ell i el seu govern i els càrrecs que el seu govern nomena han brandat les escombres abans que les senyeres. Han retallat serveis i salaris abans fins i tot que, des de Madrid o des de Berlin, ho manèssin. Han estat els botxins d’un reu que ara diuen defensar. Cap independència és possible amb qui té les mans lligades o, en tot cas, independents, sí, però per dependre de quí a partir d’ara?

El govern de Convergència i Unió i els càrrecs que nomena, des del conseller de salut i el president d’un Patronat sota sospita, als gerents i directors que han rebut el seu vist i plau, són catalans, sí, sens dubte, però còmplices fins ara de les retallades i la privatització de serveis. Caldrà veure si, embolcallats ara amb la senyera, seràn capaços d’aixecar catifes de corrupció, demanar responsabilitats i construir, ara sí, institucions al servei del país i dels seus conciutadans i no tan sols de la seva butxaca, amb transparència i sense les febleses o les pors, quan no de la traiduria, dels que els precediren. Si no és per això, per a què l’independència?

Vistes les actuacions d’uns i altres, dins i fora del nostre país, no està tan clar que una Catalunya sobirana avançaria en drets socials però, digueu-nos ingenus si voleu, aquest és el repte que, des de la FTC, volem assumir.

Llibertats nacionals i socials. Autodeterminació. Marc català de relacions laborals. Defensa dels drets dels treballadors, aquí i arreu on el dret a una vida digna sigui discutit, malmés o minvat. Respecte a la diferència i igualtat d’oportunitats. Lluita i compromís contra el corrupte, l’especulador, el feixista o l’embaucador. Aquesta és la nostra aposta per bastir un país i una vida digna en una Catalunya lliure.

Salut!

Advertisements
%d bloggers like this: