APOSTEM PER LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL UNITÀRIA i SOCIAL

  

APOSTEM PER LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL UNITÀRIA i SOCIAL

pel dia 29 de març.

 En algunes nacions de l’Estat espanyol amplis sectors de treballadores i treballadores es proposen fer un salt qualitatiu i endurir les mobilitzacions contra la reforma laboral i contra les retallades i la privatització dels serveis públics. En aquesta línia s’han convocat vagues generals per al dia 29 de març  al País Basc, incloent-hi Navarra, per la majoria sindical basca (entre d’altres ELA i LAB); a Galiza perla CIGila CUT; i a Canàries unitàriament per tots els sindicats.La IACentén que a Catalunya també hem d’endurir i generalitzar les mobilitzacions i convocar unitàriament amb una  participació activa en una vaga general perquè…

…ENS SOBREN ELS MOTIUS

 

Des de l’any 2010 els treballadores i les treballadors catalans estem patint un seguit de retallades que redueixen els nostres salaris, empitjoren la seva capacitat adquisitiva i minoren els recursos dels serveis públics, tot provocant increment de l’atur, de la precarietat laboral d’una part de les plantilles i la càrrega de treball de l’altra, al mateix temps que deterioren greument la qualitat del servei que es presta.

En aquests tres anys de retallades hem hagut de sentir moltes mentides dels nostres governs, des d’aquells famosos “ brotes verdes “, que  “veuríem la llum al final de túnel a començament del2013”, fins a justificar-les per la “necessitat” de pagar el deute públic; però ni una cosa ni l’altra, les retallades continuen perquè la seva finalitat és la reducció de costos laborals per fer permeables aquests serveis a la gestió i al negoci privat i sostenir amb diners públics tant la inversió com els quantiosos beneficis que, a costa de les retallades i dels nostres impostos, està obtenint  la gran banca.

De fet, l’avanç de la gestió privada continua imparable en determinats serveis sanitaris, s’obre pas en serveis complementaris lligats a l’assessorament, suport a la docència directa i innovació educativa a l’ensenyament públic, com també en determinats serveis socials, administratius, universitaris i empreses públiques.

Al mateix temps s’agreuja la situació amb una reforma laboral que també és d’aplicació al personal d’empreses públiques i al personal laboral de les administracions públiques i que suposa el més greu atac als drets socials i laborals dels sectors assalariats, ja que tan sols comportarà més atur i precarietat atès que abarateix substancialment l’acomiadament, desvirtua i deprecia la negociació col·lectiva, agreuja la precarietat dels models de contractació i atorga a les patronals l’omnipotència absoluta per decidir sobre l’organització del treball a les empreses i, per tant, sobre les condicions de treball dels seus treballadors i de les seves treballadores.

Al mateix temps ens imposen una sèrie de mesures antisocials com el copagament dels medicaments, l’increment de preus del cànon de l’aigua, les taxes universitàries i de la formació professional, la benzina, el transport públic…

En definitiva,  la reforma laboral, les retallades, les privatitzacions i les mesures antisocials comporten un transvasament de rendes del treball al capital, ja que impliquen una important depreciació dels salaris per mantenir i/o incrementar les taxes de benefici empresarials.

Així mateix, el pacte CIU-PP ens prepara noves retallades i noves mesures com la reforma de la funció pública, amb la qual es vol obrir la porta a l’acomiadament lliure del personal funcionari.

UNA VAGA GENERAL i SOCIAL  NECESSÀRIA

 

Davant l’agreujament dia a dia de la situació, la IACfa una crida a tots els sindicats a convocar una vaga general contra la reforma laboral, contra les retallades i la privatització dels serveis públics i contra les mesures antisocials que s’estan imposant als sectors assalariats i populars. Una mobilització social que ha de comptar amb la participació dels moviments socials i de les organitzacions ciutadanes, i que ha de fer possible l’expressió del més ampli rebuig ciutadà a les polítiques d’austeritat, en encabir dins de la protesta global totes les reivindicacions sectorials.

Per nosaltres, però, el que és més important passa perquè les treballadores i els treballadors, les i els estudiants, les i els jubilats i la ciutadania en general participin activament en el procés de debat i decisió sobre la convocatòria de vaga.

La IACes decanta per la vaga, perquè la vaga ha estat l’instrument més eficaç, més cohesionador i que crea més solidaritat i consciència col·lectiva dels problemes individuals que han tingut històricament els treballadors i les treballadores per millorar les seves condicions de treball i la seva qualitat de vida. Tots els avenços socials i laborals han estat precedits de vagues,  malgrat que en algunes ocasions CCOO i UGT hagin fet un mal ús de la seva convocatòria i del seus resultats, la qual cosa suposa un risc, però no pot mai invalidar la seva utilitat històrica.

En aquest sentit, la vaga, malgrat el sacrifici que comporta per als treballadors i les treballadores, constitueix de moment l’únic instrument capaç de fer realment mal a la taxa de benefici empresarial i suposa el més gran cost polític als governs i als partits que els sustenten per obligar-los a cedir en les seves imposicions.

La IACaposta pel dia 29 de març i treballarà per aconseguir paralitzar l’activitat productiva i de serveis, fent realitat una vaga que generi una massiva participació i permeti continuar amb més força un procés de mobilitzacions sostingudes, amb més vagues si s’escau, fins a paralitzar aquestes polítiques governamentals.

Creiem en un procés de lluita -en el que la vaga sigui una eina més- que enforteixi la participació, el debat i la presa de decisions dels treballadors i les treballadores en les assemblees i creï la consciència que només des de la unió i la lluita col∙lectiva es poden canviar aquestes polítiques. Volem un clam unitari tan potent que faci impossible a CCOO i UGT dilapidar aquest capital de força i de pressió generat per la lluita unitària, i evitar que aquests sindicats seguin a negociar uns acords de mínims i algunes contrapartides, o com ja ha passat amb les pensions, en què els sectors assalariats hi perdin encara més drets.

Una vaga per unir, per recuperar, per avançar i millorar…

Si lluitem potser no guanyarem, si no ho fem estem perdudes i perduts.

Advertisements
%d bloggers like this: